tres soliloquis nous

Les versions de Pere Bessó al català
dels Tres soliloquios nuevos
per a una Dama de la alta Poesia
que ha nom Beatriu Vignoli,
morosa, oblidadissa, d´ingratitud plena.(1)


TRES SOLILOQUIS NOUS(2)


Justine

A cap botxí professional no afligeix
ser víctima per un día;

llavors,
allò que em turmenta és la meua innocència.



Mersault

No mataré per aigua.
No beuré tan car.

O sí, mataré un àrab.
Tiraré dels pètals
d´aquesta flor de plom.

Jo tiraré. I diran:
“Ací va l´animal,
el qui matà per set”.

No tiraré. I diran:
“Així morí el covard,
por compassió suïcida”.

No tiraré.
Seré el més menyspreuat.

O tiraré.
Seré jo qui menyspreua.

Però no m´agradarà poder beure.
Serà una aigua de mort. Ningú no torna
d´aquesta tristesa.



La cançó de Franz Biberkopf

La meua alegria d´estimar és la meua por de matar;
no és solitud, es vertigen.

Crucifixat en la veritat per la meua paraula
de baró alemany, tot ho he perdut
llevat de saber. Ai, què lluny estic
de la meua alegria!

Una mentida, aviat, que em salve:
paraules com coltells que se´n van
per on no deurien, lliura´t així
al meu mos, poma de l´Edén,

Berlín;
estima´m, món.


NOTAS:
(1) dedicatoria no editada por la siteowner (palabra tan difícil de traducir como fair play)
(2)Para ver los poemas originales, hacer clic aquí.
(3) Más notas al pie, aquí.

Ahora todo lo que queremos es una buena tormenta.